Són les nou del dematí quan en Rafael, l’enòleg del celler Son Juliana em dona la benvinguda. Se’l veu despert, sense estar atabalat, ja du una estona fent feina. Són els dies previs a la verema, un moment clau en què en un curt espai de temps està en joc la fena prèvia de tot l’any.

Aquesta serà la sisena verema d’un celler que va néixer del somni de Günter Zimmer, un alemany que es va enamorar de Mallorca i de la terra on ens trobam, entre Santa Eugènia i Biniali.

“El nostre és un celler recent nat”, reconeix en Rafael. Pot ser és el que reflexen els seus ulls, la il·lusió d’un nadó que té tot un futur prometedor per endavant. M’explica amb orgull que el celler busca el màxim respecte pel medi ambient. A partir de l’anyada del 2019 ja tenen el segell de vins ecològics. A més a més, actualment ja són autosuficents pel que fa a l’energia elèctrica, amb plaques solars i molins de vent. Tota una manera de fer que dona peu al que m’explicarà a continuació.

Son Juliana elabora negres, blancs i rosats. El mantonegro n’és la varietat autòctona predominant en les set hectàrees de vinya, on també hi trobam: cabernet, callet, prensal blanc, giró ros, moscatell, chardonnay, syrah entre d’altres. Pel que fa a les varietats autòctones, Rafael m’explica que, a diferència de les internacionals, el resultat final del vi dependrà molt de com hagi anat l’any. La seva forma d’entendre el vins mallorquins és respectant les condicions ambientals locals. La calor nocturna de Mallorca no permetrà que els seus vins siguin tan àcids com poden ser els de localitats més fredes però això no treu que acabi essent un producte d’alta qualitat. Una de les peculiaritats del celler Son Juliana és que no intenta forçar l’heterogeneïtat dels seus vins. Cada anyada tendrà el gust corresponent al tipus d’any en què es va elaborar. Les condicions mediambientals es veuran reflexades en el tast de cada ampolla.

L’any passat, entre la crisi de la covid-19 i el míldiu, una malaltia de les vinyes produïda per fongs, que va fer mal bé la meitat de la producció de Son Juliana, no va ser senzill per cap celler. Rafael ho defineix com “un terratrèmol vitivinícola”, en què tant la sembra com la producció i, evidentment, la venda del vi han sofert grans daltabaixos que els estan obligant a modificar els plans a gran velocitat. Per això, enguany, fan una collita més reduïda, esporgant i aclarint la collita, per destriar aquell raïm que no té la qualitat òptima i així aconseguir una menor producció però més bona. O també a l’hora de distribuir la producció, com per exemple, elaborant més vi negre, per aprofitar aquest temps extra d’elaboració respecte al dels blancs o els rosats.

Ja falta molt poc per la verema i els controls de maduració del raïm són essencials per a escollir el moment òptim de la collita. Ara s’ha d’estar pendent de tot, del temps, dels imprevistos, s’hi ha d’estar ben atent perquè qualsevol cosa pot fer canviar el pla fixat. Per sort per en Rafael, tot queda a l’abast, les vinyes i el celler comparteixen espai, tot un avantatge perquè res quedi desapercebut. Quan en Rafael decideixi començarà la verema. Es farà a mà, amb tota la cura possible, amb tot el coneixement i tècniques apreses i, per descomptat, amb tot l’amor que desprèn l’enòleg cap a aquest celler nadó que encara la sisena verema que sembla que promet ser de les bones.

Ara, ja a casa, record la passejada que he fet pel celler amb en Rafael. Els barrils, els depòsits, el magatzem, tot en calma. En pocs dies, la verema ho canviarà tot. Collita, tria, premsat i tot un procés laboriós i complicat per acabar tornant a la calma, una vegada madurat i embotellat, a punt de ser descobert pel bebedor.

És hora de tastar-lo, davant meu hi tenc un Son Juliana Mantonegro negre del 2017 i un Son Juliana Mantonegro blanc del 2018. No tenc cap dubte que gaudiré d’aquests vins autòctons, honestos i de qualitat.

Salut!