Cada vegada és més difícil invertir i comprar hectàrees de terra fèrtil per a plantar vinya. Agricultors, ecologistes i ramaders es mostren en contra de la transformació del camp mallorquí
És una crua realitat. Cada any, accedir a sòl fèrtil, poder adquirir noves hectàrees o invertir per a ampliar les zones de plantació és més complicat. Les raons són diverses, però hi ha una xifra que bé podria explicar la situació: les mateixes terres que els pagesos mallorquins anaven llogant per uns 200 euros l’hectàrea anys enrere, ara es paguen a quatre mil euros. I a què es deu aquest increment desmesurat? Els promotors han trobat en el sòl rústic mallorquí una oportunitat única per invertir i desenvolupar centrals fotovoltaiques que a més, compten, amb el vistiplau del Govern de les Illes. Les conseqüències immediates són l’expulsió dels pagesos de desenes de finques de conreu.
En aquest moment, i segons dades del Govern, a Mallorca hi ha més de seixanta projectes
en tramitació de centrals fotovoltaiques que ocuparan uns sis quilòmetres quadrats de terra fèrtil a l’illa. “Es vera que necessitam apostar per l’energia renovable, i que és un tema per abordar amb rigorositat”, afirma Mireia Oliver del celler Can Majoral i vicepresidenta d’APAEMA. “La nostra posició és ben clara. Apostam per la instal·lació de plaques solars, però no creiem que s’hagi de llevar sòl fèrtil per això. Hi ha tants d’espais aprofitables…”, reflexiona.
Aquesta és l’opinió majoritària a l’Associació de Producció Agrària Ecològica (APAEMA) i la Unió de Pagesos de Mallorca, segons es recull a diferents entrevistes. Estan a favor de la promoció de les energies renovables i la construcció de parcs fotovoltaics, però discrepen de la manera en què s’estan executant.
“Per què no instal·lar panells fotovoltaics en els sostres de naus industrials i comercials, en les infraestructures públiques o en zones degradades?”, es pregunta Oliver. “Nosaltres, a Can Majoral, tenim plaques solars a les vinyes i tenim en marxa posar-hi a la teulada. De moment ja podem dir que som autosuficients energèticament a la vinya i pràcticament al celler, sencer. Defens l’autoconsum o les petites comunitats, però hi ha d’haver un major control. Som a una terra finita”.
En la mateixa línia s’expressa Joan Manuel Ochogavia, de Can Axartell. “Per descomptat que estem a favor de les energies renovables. Però la qüestió és que, abans de consumir terreny agrícola, caldria explorar altres ubicacions per a la instal·lació d’aquests parcs fotovoltaics”.
“Segons ens expliquen, i fins al que hem pogut esbrinar, el sòl que s’utilitza per a aquestes instal·lacions es podria recuperar després del seu ús perquè no té un gran impacte, però és cert que bloqueja a mitjà termini l’ús d’aquest sòl i clar, a curt termini, farà que pugi el preu de l’hectàrea”, afegeix Ochogavia. I si apuja el preu dels terrenys, “evidentment també pujarà el cost de producció i repercutirà en el preu del producte final”.
És cert que, donades les dificultats que té el sector, aquest tipus d’ofertes marejadores fa que el propietari de la terra es vegi temptat a acceptar, a pesar que sàpiga que el destí final d’aquest sòl agrícola no sigui, precisament, el qual estava inicialment destinat. I encara que pagesos i ecologistes es mostrin en contra de l’especulació del sòl rústic, sembla un fenomen imparable.
De fet, i segons diverses informacions aparegudes en mitjans de comunicació, els fons d’inversió que promouen els parcs solars paguen lloguers de fins a 4.000 euros per hectàrea quan els pagesos només poden pagar-ne 200 com a màxim en terrenys molt rendibles. Una mostra d’aquest boom que viu el sòl rústic, és que de cada vegada apareixen més intermediaris comissionistes que connecten les empreses de fora amb els propietaris de les explotacions agrícoles.
Ser més eficients energèticament? Sí. Però, modificar el paisatge amb plaques solars… Ens agradarà? I com defensaran les autoritats la seva aposta per la sobirania alimentària, el producte local, si cada vegada és més difícil accedir al sòl?
Són algunes de les qüestions que queden en l’aire i de difícil resposta.
