A les traves burocràtiques per incorporar treballadors estrangers, se suma una desafecció per la feina al camp, falta de professionals especialitzats i també, uns salaris menors en comparació amb altres sectors
Any rere any, el mateix problema. La falta de mà d’obra al sector primari és una realitat difícil de solucionar, no tan sols a les Balears, sinó a tot l’Estat. S’han cercat fórmules diverses -incentius i complements salarials, cursos de formació…- però pels bodeguers, cada inici de verema, cada temporada, és més complicat trobar temporers, colles per fer feina a la vinya. No hi ha una explicació concreta, però si una suma de factors que, tots plegats, fan de cada vegada menys atractiu el sector, pels treballadors.
La previsió, en aquests casos, i la fidelització, és clau per poder sortir-se’n. Així ho afirma Bàrbara Mesquida, de Mesquida Mora. “Fa més de quinze anys que duc temporers des de Colòmbia gràcies a la gestió d’Unió de Pagesos. Tinc la sort que sempre compto amb 3 treballadors fidels i veterans, que per jo són quasi família. Però sí reconec que cada vegada és més difícil contractar en origen. Les passes burocràtiques són molt complicades per tots els canvis normatius. Tot són traves”.
En la mateixa línia s’expressa Gaspar Amengual, de bodegues Castell Miquel. “Tenim la sort de comptar amb una colla fixa tot l’any. Després, en temps de verema o feines molt específiques, incorporem nous treballadors, tots de l’illa. Però ens ferien falta més en determinats moments. El problema és que, en temporada alta, hi ha molta oferta de feina i la majoria s’estima més anar a l’hostaleria, on els salaris són més elevats. I clar, és difícil competir”.
Segons dades facilitades per la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la taxa d’ocupació al sector és d’un 90%; malgrat això, la falta d’especialització i formació fa impossible cobrir la demanda. Per tal de pal·liar d’alguna manera aquesta falta de coneixements, des de la conselleria s’ha impulsat, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària de les Illes Balears (IRFAP), el curs de peó d’agricultura i jardineria. “Sé que tindreu feina, el sector primari va per amunt, és el futur, ja que ens dona l’únic imprescindible per a la vida, què és el menjar, i a les Illes és especialment important”, va assenyalar la consellera Mae de la Concha durant l’acte de graduació de la primera promoció d’alumnes.
Però, és suficient amb la formació impulsada des de les institucions? A la vista dels resultats, no. Segons els implicats, la manca de mà d’obra s’explica per més raons. “La temporalitat de la feina, la incapacitat del sector per poder pagar sous més alts davant els escassos màrgens de beneficis; la duresa de la feina; la impossibilitat de fer moltes hores extra i la competència d’altres sectors…”. “És un problema generalitzat a tot el sector primari”, resumeix Joan Simonet, gerent d’Asaja Balears.
“Jo no crec que la feina a les vinyes sigui de les més dures del camp”, puntualitza Mesquida. El què hi ha és un estigma de què la feina al camp és molt exigent. La gent s’estima més anar a fer feina a altres sectors com el de la construcció, on la formació és més senzilla. També suposo que els salaris són un poc més alts i atractius, però no molt més. Sincerament, crec que és una qüestió de desafecció i falta de vocació. No hi ha gent jove que vulgui viure i fer feina a fora vila”. “Una solució seria apujar els salaris, clar, però no tothom ho pot assumir”, afegeix Gaspar Amengual. “Si apugem salaris, haurien d’apujar també el preu del producte, o disminuir el nostre marge de beneficis, que ja és escàs per si mateix…”
No hi ha una fórmula màgica, ni previsions de què en un futur pròxim pugui estar resolt aquest problema. Però tots coincideixen a continuar donant valor el sector. “Reivindicar l’agricultura i la ramaderia, fer una aposta seriosa pel camp i donar incentius perquè els joves vulguin incorporar-se; sinó, no hi ha molta esperança de poder sobreviure”.
