En pasar les festes del gener, quan l’hivern ja ha deixat veure la seva cara més freda i les nits són més llargues, arriba el temps de poda a les vinyes de la IGP Vi de la Terra. Els vinyòvols van envant i enrere a les fileres de la vinya amb les tisores a la ma fent una feina precisa, delicada que prepara la planta per a la propera floració, per l’anyada que està per venir.
S’ha d’aprofitar aquest moment en que la vinya fa el seu descans vegetatiu, quan les fulles, abans de caure, han passat els compostos formats als troncs i parts dures dels ceps.
Per sort, enguany n’hem tengut de fred i això és bo, diuen els vitiultors, per que el fred mata tot allò que fa mal a la vinya, tan si són fongs i bacteris com si són insectes i plagues, que s’amaguen sota l’escorça de la planta.
Enguany ens hem fixat amb la feina que es fa a les vinyes de dos cellers del nord de Mallorca.
Un d’aquests viticultors és Toni Horrach. El trobareu sempre a peu de vinya a Pollença. Hi fa feina per al celler Vinyes de Mortitx. És la feina que ha fet sempre, la que li agrada: “Vaig començar per que mon pare ja s’hi dedicava i jo acabava de fer el “servici” i ja d’aquí no m’he mogut”, diu tot recordant els seus inicis.
La feina a fora vila, a la vinya és la que més li agrada per que “mai no fas el mateix, avui llauras, demà podes i sempre vas canviant de feina, jo fer com un robot a una fàbrica no m’aniria bé”, explica Toni.
Però hi ha una cosa que el preocupa “sa gent jove és mala de trobar. No volen fer feina a camp. Crec que falta compromís i no hi entenc per què no és una feina feixuga, vas al teu ritme. Però sa gent s’estima més altres coses com l’hostaleria on poden guanyar més…”, es lamenta.
No obstant, encara prova de convencer i afegeix: “Els diría que s’ho paga fer feina a fora vila, només pel paisatge ja val la pena i poder fer feina tranquil, no te preu!”.
I és que, com deiem, la poda és una feina delicada. Ho explica Joan Gutiérrez, encarregat del celler Dunord Vitícola, també a Pollença: “La poda la feim damunt brots que són de l’any, la fusta de l’estiu anterior, el que es coneix com “Poda de respecte” i mai damunt fusta vella. I sempre amb tisora manual, mai elèctrica. I ho feim així per què d’aquesta manera podem fer ferides més petites, per que podem controlar la força del tall i no feim talls més grans del que toca. Així evitam els cons de desecació”.
A Dunord Vitícola estableixen un orde ben raonat per fer la poda: “Començam per les varietats més tardanes, com la gorgollassa, i acabam amb les més primerenques, com la giró negre. I ho feim així per que d’aquesta manera evitam que encara brotin abans”.
En haver podat el cep toca protegir el tall:”Aquí hi aplicam un fong, el “Trichoderma atroviride”, que penetrarà a la fusta i evitarà que altres fongs hi puguin entrar. Aquí no posam ni coure ni altres productes fitosanitaris convencionals”, destaca Joan.
Benvingut sigui així el fred que col·labora amb els viticultors en temps de poda.
