Un tast al celler AVA VI
Fer un tast a un celler és una experiència atractiva. Saps que beuràs bon vi, acompanyat d’un bon menjar i que gairebé segur en sortiràs content i satisfet. Això no vol dir que no pugui haver-hi sorpreses ni tampoc que tots els tasts siguin iguals, ni molt manco.
Amb la Serra de Tramuntana a l’esquena, arribam a la finca Es Pla de Biniali, a la comarca des Raiguer, on es troba el celler AVA Vi. En Julio, sommelier i avui mestre de cerimònies, ens dona la benvinguda, carregat amb un bon grapat de figues que just ha arreplegat per a l’ocasió. Presentacions al marge, en Julio es posa a la feina per tal de donar-mos tots els detalls sobre el celler i el vi que hi elaboren. L’embaixador del celler no escatima en detalls, ens xerra del mantonegro, del prensal blanc i del callet com a principals varietats autòctones amb les quals treballen, així com també les principals referències internacionals per mirar d’ubicar i entendre una mica millor les diferències més destacables. Les explicacions aviat tornen declaracions d’amor i d’intencions. Una forma d’entendre el vi en què no hi basta l’experiència com a punt de partida. En Julio ens confessa el seu agraïment cap en Thomas i n’Alexandra Neumann. Són els propietaris del celler i com a tal exigeixen qualitat i rendiment als seus productes però són somiadors i accepten que l’excel·lència comporta riscos i paciència. I precisament això és el que ens transmet en Julio, la seva constant recerca de camins desconeguts o per dir-ho d’una altra manera, el sommelier amb l’ajuda de l’enòleg Tomeu Llabrés cerca com rompre les barreres de les varietats autòctones de que disposen.
Un torrent d’informació ens embarga i en Julio sap que és l’hora de mostrar allà on es perfilen els seus somnis, agosarats però reals i palpables. Després de mostrar-mos els depòsits baixam allà on hi és el vi que és en el període de criança dins els barrils. En Julio juga amb nosaltres i ens prensenta un prensal blanc que s’està formant dins una bota nova. Després, per mirar d’entendre el seu joc, ens fa tastar un altra prensal blanc, aquest, dins una bota amb uns quants usos. La veritat que costa d’entendre, però tot plegat es percep, que és del que es tracta en aquest joc. Els matisos, els tempos, els valors d’un mateix vi, reforçats o despullats pel bota allà on es formen. Gaudim de formar part d’aquells secrets, les històries i els nervis que ens confessa que hi ha al darrera cada anyada.
La vetllada ens condueix a una taula ben parada, amb menjar per acompanyar els diferents tasts amb que ens delectarem a continuació. No sé si és l’efecte del vi però dubt entre si és el sol qui s’amaga o si és la Serra qui ha crescut i s’hi ha posat al davant per no perdre’s detall de cada glop. L’horabaixa ha esdevengut en un vespre que transcorre entre prensals blancs, callets i mantonegros. Blancs, rosats i negres. Petites produccions valuoses i preuades que, per satisfacció d’en Julio, tenen molt bona sortida i auguren assolir les previsions de venda per aquest 2021 tan extrany i intens.
Salut!
