Manto negro, vi de Mallorca
A principis dels anys vuitanta a Mallorca es va començar reactivar l’activitat vinícola. En els darrers trenta anys han obert molts cellers amb voluntat de restablir la tradició vitivinícola de l’illa i recuperar també les seves varietats autòctones.
No sempre és fàcil aconseguir reconeixement a casa. Existeix una tendència a quedar embadalit pel que ens ve de fora, sense conèixer bé del tot el que tenim a la nostra terra. Per sort, la qualitat dels vins VTMallorca i dels cellers de l’illa mostren, a qui tasta els seus vins, que Mallorca disposa d’arguments de pes per considerar-se terra de bon vi.
Cada vegada són més els cellers que treballen en evolucionar i potenciar les varietats autòctones mallorquines. Una de les principals i més conegudes és la manto negro. Gràcies a l’ajuda de dos experts com son Julio Torres, somelier del celler AVA Vi, i Rafael Montero, enòleg del celler Son Juliana, coneixerem una mica més els secrets i particularitats d’aquesta varietat pròpia de Mallorca.
En Rafael la descriu amb característiques aromàtiques de fruita vermella, cirera o maduixa, amb poca capa i baixa intensitat en el color. “Sol fer un vi suau, amb tanins poc marcats. Un bon cos però no tan llarg com les varietats internacionals merlot o cabernet”.
En Julio també empra varietats foranes per fer una petita analogia. Ens trasllada a la Borgonya francesa per comparar dues varietats que s’empren a la zona com són la pinot noir i la gamay, per així entendre les diferències entre les mallorquines manto negro i callet. El sommelier aproxima la callet i la gamay pel que fa a les seves capacitats per formar vins frescos i molt florals. Per altra banda, hi trobaríem les similituds entre la varietat pinot noir i la manto negro, més potents i amb més acidesa. Tot i això, Julio indica que la garnatxa és la varietat forana més propera a la manto negro, pel que fa a les seves qualitats. La climatologia i les propietats del terreny, amb molta grava i elements calcaris, fan d’aquesta una varietat molt afruitada amb aromes que poden recordar a la garrova que, “si se’n sap extreure el taní just, té una tanicitat amable”.
En Rafa treballa amb una vinya manto negro, jove, d’uns sis anys. Això fa que sigui més productiva ara del que ho serà quan sigui més vella. L’enòleg destaca que els vineters han d’anar amb molta cura amb la fragilitat que té la varietat per conservar els seus aromes. Per això, és habitual elaborar el vi en botes més grans, per tal de que no absorveixi massa les olors de la fusta, en detriment dels seus propis. Dins la mateixa tònica, en Julio ens comenta que per produir vins negres amb manto negro, amb un poc més de criança, utilitzen botes de primer o segon ús per tal de que la manto negro no perdi els seus aromes fruitals.
“S’ha de posar en valor que la varietat faci vins de poca intensitat de color”
Els dos experts mostren molt respecte per la varietar manto negro i les seves particularitats. Amdós expliquen que no es tracta de compensar elements que la varietat no té, sinó d’acceptar com és i treballar en potenciar les seves virtuts.
De manto negro s’hi elaboren sobretot vins negres però també blancs i rosats. Rafael detalla que a Son Juliana en fan una verema sel·leccionada. Destinen a fer vi negre al raïm que canvia de color d’una forma més intensa i ràpida. En canvi, la fruita que no canvia de color, o bé ho fa de forma més lenta, la destinen als seus manto negro blancs. Al celler AVA VI, Julio ens explica que ells empren la fruita que aporti menys coloració i més acidesa per fer vins rosats i per elaborar els negres hi utilitzen les vinyes de menys rendiment. El que aconsegueixen amb això és que la graduació sigui més prematura per evitar així l’excés de graduació, entre 13,5 i 14,5 graus sense arribar als 15, i així també mantenir una bona acidesa.
A Mallorca són cada vegada més els cellers que elaboren vins monovarietals amb manto negro però també és habiual que es combini aquesta amb altres varietats locals i internacionals per crear vins únics i diversos.
