BLOG

Una passejada pel Raiguer

Recórrer els cellers de VTMallorca et permet descobrir racons únics i meravellosos, sovint desconeguts, moltes vegades passats per alt a l’hora d’escollir una ruta on gaudir d’una bona diada. Avui, de nou, el camí em condueix al Raiguer. Una de les zones vinícoles per exelència a l’illa.

La primera parada la faig a la finca Son Aloy, Sencelles, on hi trobam el celler Santa Caterina. En Guillermo, representant de l’àrea comercial, s’encarrega de guiar-me i contar-me tots els detalls d’aquest nou projecte que comença. En realitat, Santa Caterina va ser fundat el 1984 per Stellan Lundqvist, un apassionat dels vins que desitjava elaborar una beguda de qualitat, amb varietats de raïm internacionals. El celler, aleshores localitzat a Andratx cessà la seva activitat a principis dels anys 2000. Avui, la finca Son Aloy és la nova seu d’un celler que s’ha renovat d’adalt abaix en un projecte que arranca no només a una nova ubicació, sinó amb una nova sensibilitat que recull la voluntat de fer bon vi de l’anterior empresa però aquesta vegada conduïda pels seus fills, que entenen que en aquesta nova etapa el seu vi ha de ser fruit de les varietats autòctones mallorquines com element principal.

Santa Caterina aposta per les noves tecnologies i per la construcció d’un celler modern, basat en el model californià. Es tracta d’una infraestructura oberta, amb grans espais que permeten als visitants observar, de ben aprop, cadascun dels processos d’elaboració del vi. A més, el celler disposa de miradors, amb una panoràmica ideal, per veure l’entramat de barrils i botes que formen part en cadascun del processos de formació dels vins. Espais grans, lluminosos i molt agradables des d’on, qui ho desitgi, podrà entendre les carecterístiques i particularitats dels vins Santa Caterina.

El nou disseny de la finca està pensat per a la celebració d’actes, grans i petits, en un entorn inmillorable com és el camp mallorquí. La Serra de Tramuntana, amb el Puig Major al capdavant, desfila imponent al nord-oest. Només girant la mirada cap al sud hi observam el Puig de Randa, amb la seva particular silueta, que avui s’escapa de la boira en què s’intueixen els pobles de Costitx, Sencelles i Sineu, que també formen part d’aquest meravellós entorn. Tot això envoltat de vinya amb una extensió de quaranta hectàrees que, quan arribi al seu màxim rendiment produirà al voltant de 200 mil ampolles, ara la producció és d’unes 40 mil, de les quals es faran vins monovarietals de varietats autòctones i d’altres mediterranis, que combinaran les locals amb d’altres foranes.

Tenc la sort de tastar ‘nguany, un negre elaborat amb syrah, callet i manto negro; un “coupage”de varietats mediterrànies que respon a l’objectiu d’elaborar un producte de qualitat a un menor preu. S’espera que a l’abril del 2022 en surti al mercat la versió de vi blanc.

Continuo amb la meva immersió pel Raiguer i arrib a la carretera entre Lloseta i Binissalem. És el torn de descobrir Tianna Negre, un celler imponent que va començar la seva activitat el 2007.

M’entrevist amb Xisca Morey, arquitecta, i avui l’ambaixadora perfecta per entendre el tarannà del celler de la família Morey Garau.

Tianna Negre elabora vins amb varietats autòctones, des de l’any 2018, amb el cent per cent dels seus vins amb certificació d’ecològics. Na Xisca destaca que la passa per a elaborar tots els vins amb aquest segell es va fer gràcies a que les primeres vint-i-dues hectàrees en què elaboraven vi ecològic obtenien un millor raïm i, també, un millor resultat en celler. “Amb la collita ecològica s’elaboraven uns vins més estructurats i més afruitats”. Aquestes mostres palpables en el camp, sumades a una nova manera d’entendre la vida, van fer que la direcció del celler es decidís a donar la passa definitiva, per fer tot el seu producte de forma ecològica. Na Xisca destaca que les varietats autòctones són les que millor responen al cultiu ecològic. Reconeix que aquesta forma de produir és més costosa i difícil però tal i com demostren les seves paraules, respectar el camp no és només una millora en el resultat del vi sinó una manera de fer que va en consonància amb la forma d’entendre el camp i la natura.

Si bé reconeix que el consumidor extranger és el que aprecia més l’elaboració ecològica dels productes, na Xisca creu que aquesta forma d’entendre i valorar més el respecte a la natura, i els tractaments menys invasius, és cada vegada més agraïda i cercada pel públic mallorquí. De fet, destaca que, a partir de la pandèmia del 2020, el consumidor mallorquí va entendre la importància d’adquirir producte local i de proximitat. Tot i això, lamenta que encara falta que el vi mallorquí, independent de la marca, s’introdueixi més a l’oferta dels restaurants de l’illa. Defensa el vi mallorquí com a l’element ideal per maridar, no només amb la gastronomia illenca sinó també amb el clima de Mallorca.

Tianna Negre elabora vins monovarietals, de varietats autòctones, com a senya d’identitat. Manto negro, Prensal Blanc, Callet i Giró ros entre d’altres. Xisca destaca que l’essència dels seus vins no és altra que la de posar en valor les qualitats de les varietats locals, en un procés de continu aprenentatge que cerca superar el seu producte dia a dia.

Per acabar tenc la sort de tastar Vélonegre, ecològic monovarietal Manto negro. A vegades les paraules s’entenen millor després d’un bon glop de vi.

Salut!

Comparte este enlace

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Compartir en Twitter

Acceso Para Bodegas